Es parla molt, aquests dies, de la sèrie Adolescence (Regne Unit, 2025) recentment estrenada a Netflix. No solament per la seva proesa tècnica, ja que cada capítol està gravat en una sola presa, sinó també per l’impacte social que està tenint l’ús de xarxes socials en els adolescents.
La sèrie ens situa en el moment de la detenció d’un menor de 13 anys acusat d’haver acabat amb la vida d’una companya d’institut. L’objectiu de la sèrie no és revelar-nos les raons o els culpables d’aquest crim si no, més aviat, fer-nos reflexionar sobre com es relacionen els joves avui dia i l’impacte de les xarxes socials en la seva manera de vincular-se, així com el seu autoconcepte i en la imatge de si mateixos.
El sistema educatiu actual es veu completament desbordat i incapaç de controlar elements que van més enllà de les aules. Fins ara les dinàmiques dels adolescents podien ser palpables en les seves interaccions verbals, però, avui dia, aquestes son només la punta de l’iceberg de les dinàmiques que s’estableixen en xarxes socials on queda en evidència l’abisme generacional entre els adults i els adolescents.
No sols no sabem com fan servir els joves les xarxes socials, també desconeixem l’impacte que poden tenir en la construcció de la seva identitat. Actualment, pràcticament tots els joves estan exposats a elles, sentint-se exclosos del grup si no les tenen, el que ens porta a plantejar-nos que la vida virtual no és la que veiem a simple vista i que, a més, està totalment fora del nostre control. Estan exposats a ideologies que van configurant la seva manera de veure el món i vincular-se, que tenen un impacte més enllà de l’educació i els valors que se’ls puguin transmetre a casa.
Molt s’ha parlat de la subcultura “incel” en la que els homes culpen a les dones del seu fracàs sexual basant-se en la teoria 80/20; El 80% de les dones busquen al 20% dels homes pel valor sexual que aquests tenen, deixant a la resta en desavantatge. Les notícies dels últims anys proven que no es tracta ja d’una mera subcultura si no d’alguna cosa que és present constantment en xarxes socials, darrere d’emoticones comunes s’amaga un missatge d’odi i, conseqüentment, acaba derivant en assetjament a molts joves per part dels seus iguals.
La sèrie és un mirall directe al món de les xarxes socials i a l’impacte que tenen, el que ens porta a plantejar-nos si el model d’educació sexual i ètic actual, així com el control d’exposició a les xarxes, té la força suficient com per a atenuar els efectes dels molts altres missatges als quals els joves estan exposats.
Amanda Jacinto
Psicòloga – Psicoanalista
Membre de CHMC PSICOLOGIA
Deixa un comentari