QUÈ ESTÀS BUSCANT EN REALITAT?

Reconnectar amb el teu desig en l’era digital

 

Alguna vegada has agafat el mòbil per “mirar l’hora” i has acabat 45 minuts després veient vídeos de gatets en un caos total, provant filtres que et diuen si ets “tardor càlida” o fent el test que et promet saber quin personatge Disney ets segons el teu ascendent?

Tranquil, no estàs sol.

Vivim hiperconnectats, sobreestimulats i – siguem honestos – una miqueta perduts en aquest oceà digital. Sempre buscant alguna cosa… però, alguna vegada et pares a preguntar-te què estàs buscant, o des d’on neix aquesta cerca?

En aquesta era digital, el desig i la buidor conviuen tan de prop que a vegades es confonen. I quan això passa, perdem de vista el que realment ens impulsa.

El desig com a brúixola interna

El desig no és un simple capritx. És una força vital que ens mou, ens orienta i ens convida a créixer. Sorgeix d’una falta, però no com una cosa que cal tapar, sinó com a part inherent a l’ésser humà que ens porta a buscar allò que realment desitgem.

Ens guia com una brúixola: impulsa les nostres decisions, ens convida a triar, canviar, crear i sortir de la zona de confort. Està darrere de les nostres decisions més importants, des de les professionals fins a les afectives.

 

Likes, soledat i desig: la paradoxa digital

Avui convivim amb una hiperconnectivitat sense precedents: xarxes socials, validació immediata, estímuls constants. Ens comparem amb vides i cossos “perfectes”, exposem la nostra intimitat i busquem reconeixement en likes mentre que el hate creix sense filtre.

I aquí, apareix la paradoxa: com més connectats estem en l’àmbit digital, més desconnectats ens sentim de nosaltres mateixos i dels altres.

“Més connectats que mai, més sols que mai.”

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre un 5% i un 15% dels adolescents experimenten soledat, encara que comenta que probablement aquestes xifres estan subestimades. A més, l’OMS ha advertit sobre l’augment de l’ús problemàtic de les xarxes socials en aquesta població, descrivint-lo com un patró de comportament similar a l’addicció, que pot incrementar l’aïllament.

En aquesta mateixa línia, el STADA Health Report 2024 assenyala que el 65% dels joves espanyols menors de 35 anys senten soledat, sent l’ús excessiu de xarxes socials i videojocs una de les principals causes identificades.

I aquest aïllament tecnològic silenciós que es genera, lluny d’alleugerar, pot intensificar la buidor, l’ansietat o la depressió.

Busquem distreure’ns o no sentir?

T’ha passat que obres TikTok per a “relaxar-te cinc minuts” i quan parpelleges ja és de nit, tens gana, ansietat i zero ganes de viure en societat?

Les xarxes entretenen, però també anestesien. En aquesta barreja de dopamina instantània, anestèsia i comparació constant, quedem atrapats en un loop de malestar sense nom.

• • Estàs envoltat/da de gent, però et sents sol/a, així que amb el mòbil a la mà comences a fer scroll, però continues sentint-te sol/a. I encara que “ho tens tot per a estar bé”, hi ha una incomoditat que no saps descriure.

  • Compres allò que “tant volies”, ho fas servir una vegada, i de seguida torna aquesta sensació de buidor. Així que… compres una altra cosa.

És un cicle sense fi: com un Black Friday emocional.

La buidor a un clic

Els algorismes no només ens mostren el que busquem, modelen el que creiem desitjar. En aquesta lògica de satisfacció immediata, confonem desig amb necessitat. La cerca interna es transforma en acumulació d’estímuls i excessos. El que abans era una brúixola interna, ara es torna una resposta impulsiva davant un sentiment de buidor.

• • i de sobte et trobes comprant un aspirador que ni sabies que existia, però els reels et diuen que el necessites a la teva vida.

El sociòleg Zygmunt Bauman ho resumeix molt bé: “En la modernitat líquida, els objectes de desig canvien més de pressa del que triguem a aconseguir-los”.

I aquesta carrera incessant té un preu.

La buidor – aquesta desconnexió interna – no ens impulsa a créixer com sí que ho fa la falta que impulsa al desig. Al contrari: paralitza, angoixa, i ens porta a intentar calmar-nos sense processar amb conductes que, a llarg termini, generen més patiment: consum excessiu de xarxes socials, compres compulsives, fartaneres, abús de substàncies, conductes autolítiques, dependències, entre altres.

 

Vincles en temps de pantalles

També canvia com ens relacionem. Busquem distraccions per a silenciar el malestar, la buidor i la soledat: fer scroll infinitament, mirar sèries sense parar, menjar per ansietat, converses superficials sense arribar a escoltar.

I sense adonar-nos-en:

• • Li donem la Tablet al nostre fill perquè no ens “molesti”.

  • Mirem pantalles en comptes de mirar-nos als ulls.

  • Prioritzem notificacions per sobre d’un cafè amb un familiar o amic.

En aquesta desconnexió quotidiana, el desig es desdibuixa, es reemplaça per estímuls ràpids i la buidor comença a ocupar més espai del que ens agradaria. Convertint-se així, l’era digital en l’era de la soledat.

Claus per a reconnectar amb tu

1. 1. Reflexiona, escolta’t.

El que busques neix d’un desig de créixer, o d’una buidor que vols tapar? Segueixes el que realment vols, o el que creus que “hauries de” voler?

1. 2. Habitar el silenci i el temps propi

En un món que tot ho accelera, on tot és per a ahir i no hi ha temps per a elaborar el que es viu; parar i reconnectar amb el que sentim pot marcar la diferència.
Crear espais de pausa ens permet tornar a l’essencial: sentir, pensar, triar.

1. 3. Posar límits a l’exposició digital

No tot estímul mereix la nostra atenció. Posar certs límits a les xarxes, cuidar el que consumim i a qui seguim també és cuidar la nostra salut mental. Tria a què i a qui li dediques el teu temps en el dia a dia.

1. 4. Demanar ajuda

Si la buidor es torna massa present o si el desig ja no et mobilitza, demanar ajuda professional pot obrir noves preguntes i noves maneres de relacionar-nos.

Tot i que, a vegades la vida ens convida a parar i reconnectar de formes que no havíem planejat…

Una pausa inesperada

Aquest dilluns, amb l’apagada que va afectar a tot el país, vam viure una petita mostra de tot el que estem reflexionant.

De sobte, sense connexió, sense xarxes ni internet, molts vam sortir a passejar, a conversar amb els veïns, a buscar alternatives més humanes per a passar l’estona. Vam veure companys prenent alguna cosa als bars, veïns ballant a les places i jugant a jocs de taula, desconeguts recolzant-se els uns als altres i escoltant la ràdio…

Es va posar en evidència com ens faciliten les tecnologies… però també com n’és de valuós desconnectar, encara que sigui per una estona, per a tornar a mirar-nos, parlar-nos i compartir des d’un altre lloc.

Potser no ho buscàvem, però vam trobar coses que ja hi eren: les ganes d’estar, de xerrar, de sentir-nos acompanyats.

Una pausa que, en apagar per un moment l’oceà digital en el qual sovint ens perdem, ens va recordar que hi ha cerques que no comencen en una pantalla, sinó que s’il·luminen en nosaltres mateixos i en els vincles reals amb els altres.

Frenar, pensar, escoltar-nos. I potser així, començar a trobar noves maneres d’habitar aquesta nova era.

I tu? Des d’on busques avui?

 

 

 

Marian Mesa Valladares

Psicòloga Sanitaria i Psicoterapeuta Infantojuvenil i d’Adults. Psicoanalista.

Docent supervisora i membre del CHMC