Alguna vegada has agafat el mòbil per “mirar l’hora” i has acabat 45 minuts després veient vídeos de gatets en un caos total, provant filtres que et diuen si ets “tardor càlida” o fent el test que et promet saber quin personatge Disney ets segons el teu ascendent?

Tranquil, no estàs sol.

Vivim hiperconnectats, sobreestimulats i – siguem honestos – una miqueta perduts en aquest oceà digital. Sempre buscant alguna cosa… però, alguna vegada et pares a preguntar-te què estàs buscant, o des d’on neix aquesta cerca?

En aquesta era digital, el desig i la buidor conviuen tan de prop que a vegades es confonen. I quan això passa, perdem de vista el que realment ens impulsa.

El desig com a brúixola interna

El desig no és un simple capritx. És una força vital que ens mou, ens orienta i ens convida a créixer. Sorgeix d’una falta, però no com una cosa que cal tapar, sinó com a part inherent a l’ésser humà que ens porta a buscar allò que realment desitgem.

Ens guia com una brúixola: impulsa les nostres decisions, ens convida a triar, canviar, crear i sortir de la zona de confort. Està darrere de les nostres decisions més importants, des de les professionals fins a les afectives.

Likes, soledat i desig: la paradoxa digital

Avui convivim amb una hiperconnectivitat sense precedents: xarxes socials, validació immediata, estímuls constants. Ens comparem amb vides i cossos “perfectes”, exposem la nostra intimitat i busquem reconeixement en likes mentre que el hate creix sense filtre.

I aquí, apareix la paradoxa: com més connectats estem en l’àmbit digital, més desconnectats ens sentim de nosaltres mateixos i dels altres.

“Més connectats que mai, més sols que mai.”

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre un 5% i un 15% dels adolescents experimenten soledat, encara que comenta que probablement aquestes xifres estan subestimades. A més, l’OMS ha advertit sobre l’augment de l’ús problemàtic de les xarxes socials en aquesta població, descrivint-lo com un patró de comportament similar a l’addicció, que pot incrementar l’aïllament.

En aquesta mateixa línia, el STADA Health Report 2024 assenyala que el 65% dels joves espanyols menors de 35 anys senten soledat, sent l’ús excessiu de xarxes socials i videojocs una de les principals causes identificades.

I aquest aïllament tecnològic silenciós que es genera, lluny d’alleugerar, pot intensificar la buidor, l’ansietat o la depressió.

Busquem distreure’ns o no sentir?

T’ha passat que obres TikTok per a “relaxar-te cinc minuts” i quan parpelleges ja és de nit, tens gana, ansietat i zero ganes de viure en societat?

Les xarxes entretenen, però també anestesien. En aquesta barreja de dopamina instantània, anestèsia i comparació constant, quedem atrapats en un loop de malestar sense nom.

• • Estàs envoltat/da de gent, però et sents sol/a, així que amb el mòbil a la mà comences a fer scroll, però continues sentint-te sol/a. I encara que “ho tens tot per a estar bé”, hi ha una incomoditat que no saps descriure.

  • Compres allò que “tant volies”, ho fas servir una vegada, i de seguida torna aquesta sensació de buidor. Així que… compres una altra cosa.

És un cicle sense fi: com un Black Friday emocional.

La buidor a un clic

Els algorismes no només ens mostren el que busquem, modelen el que creiem desitjar. En aquesta lògica de satisfacció immediata, confonem desig amb necessitat. La cerca interna es transforma en acumulació d’estímuls i excessos. El que abans era una brúixola interna, ara es torna una resposta impulsiva davant un sentiment de buidor.

• • i de sobte et trobes comprant un aspirador que ni sabies que existia, però els reels et diuen que el necessites a la teva vida.

El sociòleg Zygmunt Bauman ho resumeix molt bé: “En la modernitat líquida, els objectes de desig canvien més de pressa del que triguem a aconseguir-los”.

I aquesta carrera incessant té un preu.

La buidor – aquesta desconnexió interna – no ens impulsa a créixer com sí que ho fa la falta que impulsa al desig. Al contrari: paralitza, angoixa, i ens porta a intentar calmar-nos sense processar amb conductes que, a llarg termini, generen més patiment: consum excessiu de xarxes socials, compres compulsives, fartaneres, abús de substàncies, conductes autolítiques, dependències, entre altres.

Vincles en temps de pantalles

També canvia com ens relacionem. Busquem distraccions per a silenciar el malestar, la buidor i la soledat: fer scroll infinitament, mirar sèries sense parar, menjar per ansietat, converses superficials sense arribar a escoltar.

I sense adonar-nos-en:

• • Li donem la Tablet al nostre fill perquè no ens “molesti”.

  • Mirem pantalles en comptes de mirar-nos als ulls.

  • Prioritzem notificacions per sobre d’un cafè amb un familiar o amic.

En aquesta desconnexió quotidiana, el desig es desdibuixa, es reemplaça per estímuls ràpids i la buidor comença a ocupar més espai del que ens agradaria. Convertint-se així, l’era digital en l’era de la soledat.

Claus per a reconnectar amb tu

1. 1. Reflexiona, escolta’t.

El que busques neix d’un desig de créixer, o d’una buidor que vols tapar? Segueixes el que realment vols, o el que creus que “hauries de” voler?

1. 2. Habitar el silenci i el temps propi

En un món que tot ho accelera, on tot és per a ahir i no hi ha temps per a elaborar el que es viu; parar i reconnectar amb el que sentim pot marcar la diferència.
Crear espais de pausa ens permet tornar a l’essencial: sentir, pensar, triar.

1. 3. Posar límits a l’exposició digital

No tot estímul mereix la nostra atenció. Posar certs límits a les xarxes, cuidar el que consumim i a qui seguim també és cuidar la nostra salut mental. Tria a què i a qui li dediques el teu temps en el dia a dia.

1. 4. Demanar ajuda

Si la buidor es torna massa present o si el desig ja no et mobilitza, demanar ajuda professional pot obrir noves preguntes i noves maneres de relacionar-nos.

Tot i que, a vegades la vida ens convida a parar i reconnectar de formes que no havíem planejat…

Una pausa inesperada

Aquest dilluns, amb l’apagada que va afectar a tot el país, vam viure una petita mostra de tot el que estem reflexionant.

De sobte, sense connexió, sense xarxes ni internet, molts vam sortir a passejar, a conversar amb els veïns, a buscar alternatives més humanes per a passar l’estona. Vam veure companys prenent alguna cosa als bars, veïns ballant a les places i jugant a jocs de taula, desconeguts recolzant-se els uns als altres i escoltant la ràdio…

Es va posar en evidència com ens faciliten les tecnologies… però també com n’és de valuós desconnectar, encara que sigui per una estona, per a tornar a mirar-nos, parlar-nos i compartir des d’un altre lloc.

Potser no ho buscàvem, però vam trobar coses que ja hi eren: les ganes d’estar, de xerrar, de sentir-nos acompanyats.

Una pausa que, en apagar per un moment l’oceà digital en el qual sovint ens perdem, ens va recordar que hi ha cerques que no comencen en una pantalla, sinó que s’il·luminen en nosaltres mateixos i en els vincles reals amb els altres.

Frenar, pensar, escoltar-nos. I potser així, començar a trobar noves maneres d’habitar aquesta nova era.

I tu? Des d’on busques avui?

Marian Mesa Valladares

Psicòloga Sanitaria i Psicoterapeuta Infantojuvenil i d’Adults. Psicoanalista.

Docent supervisora i membre del CHMC

La entrada QUÈ ESTÀS BUSCANT EN REALITAT? se publicó primero en CHMC.

Busques i tries els millors contes, inventes veus gracioses, els limites l’ús de pantalles i de videojocs, insisteixes… Insisteixes molt que llegeixin… i, tot i això, no hi ha manera?

Només llegeixen (si és que ho fan) el llibre de lectura que toca per a l’escola perquè després els entra en un projecte o examen?

Sí, pot ser esgotador, però hi ha una cosa molt més simple – i més potent – que moltes vegades oblidem: que ens vegin llegir.

Que vegin un llibre a la teva tauleta de nit.
Que notin que a vegades triem obrir una història, en comptes de mirar la tele.

Que sentin aquest silenci compartit, encara que cadascú llegeixi el seu.

Perquè el que deixa empremta en la infància no és només el que es diu. És el que es viu.
I en aquest viure el quotidià, el que els nens veuen – sense que ningú els expliqui res – també es queda dins. Es transforma en part del seu món intern.

Els nens prenen elements de les figures significatives del seu entorn i els incorporen com a propis, s’identifiquen amb el papa, la mama o les seves figures d’apego.
Quan veuen a un adult llegir – amb plaer, amb interès, amb calma – no sols estan veient una activitat, estan presenciant una escena de desig. Estan descobrint que aquí hi ha alguna cosa que val la pena.

L’escriptora María Teresa Andruetto ho descriu molt bé: “El que es transmet no és el llibre, sinó el vincle amb la lectura.”

Per tant, no es tracta “d’obligar a llegir”, sinó de crear un ambient on els llibres tinguin un lloc, on l’acte de llegir estigui carregat d’afecte, significat i de presència.

Perquè els llibres no són només objectes.

Com deia el psicòleg Bruno Bettelheim: “El conte de fades confronta al nen amb problemes humans bàsics”. És a dir, els contes, i per extensió la lectura en si, funcionen com a espais simbòlics que ajuden a elaborar pors, conflictes i fantasies.
I no només al nen: també l’adolescent que travessa canvis intensos pot trobar en la lectura una via d’identificació i elaboració. I els adults, que moltes vegades, tornem a uns certs llibres buscant comprendre’ns, processar el viscut o simplement refugiar-nos en paraules que ens abrigallen.

Llegir, llavors, no és només una habilitat escolar, no sols ensenya a descodificar lletres o millorar l’ortografia.

És descobrir que hi ha altres mons. És saber que les paraules també poden abrigallar-nos i que la imaginació ens pot fer somiar, imaginar altres finals, altres futurs.

De sobte pots convertir-te en pirata sense sortir del sofà, resoldre un misteri com un gran detectiu o viure en un castell sent princesa, mag o drac. Llegir es converteix en jugar, i quan aquest gest el veuen en els adults que estimen, pot transformar-se en una cosa pròpia. Poden voler llegir.

Per això, a Sant Jordi, regalar llibres és un gest molt maco; però regalar moments per a llegir – en veu alta, en silenci, en companyia – pot ser un acte encara més important.

Aquest Sant Jordi regala el vincle amb la lectura!

I com el difícil acostuma a ser començar, aquí et deixem algunes recomanacions, per edats, per a compartir i gaudir amb l’espiga i la rosa aquest 23 d’abril o qualsevol altre dia de l’any:

Per als més peques (0 a 6 anys)

	Llibres sensorials. Per exemple: Badú L’osset Bru – Marion Billet. Un llibre sensorial amb material per tocar i mirall per a l’estimulació sensorial dels bebès.
	El monstruo de colores – Anna Llenas (a partir de 3 anys) Conte il·lustrat que ajuda a identificar i entendre les emocions a través d’un simpàtic monstre que s’ha despertat confús, fet un embolic i sense saber què li passa. Genial per començar a parlar de com ens sentim.
	El monstre de colors va a l’Escola – Anna LLenas (de 3 a 5 anys) És dirigit especialment per als petits que s’enfronten a l’experiència d’iniciar-se a l’escola per primera vegada. Acompanyem al monstre de colors amb l’adaptació a noves rutines, el descobriment de nous amics, la gestió de la por i incertesa i el desenvolupament de la confiança en el procés d’aprenentatge.
	¿A qué sabe la Luna? – Michael Grejniec (de 3 a 5 anys) Una original història on diferents animals volen esbrinar a què sap la lluna. Parla del treball en equip, d’esforçar-se junts per aconseguir allò que en un principi semblava impossible. Parla de l’amistat i de valorar l’aportació que tots fan al grup sense important si s’és gran o petit.

Per a primers lectors (6 a 9 anys aprox.)

	Un par de ojos Nuevos – Ellen Duthie (5 – 6 anys) A través de l’elefanta Vinayaki, a qui l’han de posar uns ulls nous perquè els seus estan ja molt vells, es parla de la por als canvis i de la identitat. És un llibre còmic, que fa pensar, ple de reflexions pels petits i no tan petits de la casa.
	Ellen y el León – Crockett Johnson (6-9 anys) Ideal per a llegir en família o per a primers lectors. Són 12 contes divertits on la Ellen, una autèntica mestra del joc simbòlic, porta al seu lleó de peluix a tota mena d’aventures sense necessitat de sortir de casa. Comparteixen pensaments i opinions, i a través del joc, l’Ellen ens planteja com s’enfronta a les seves pors, i inseguretats.
	Els contes de sempre – Pilarín Bayés (per a totes les edats) Els contes clàssics com la Caputxeta vermella, Els tres porquets, En Patufet, La Blancaneus, El gat amb botes, La Ventafocs, entre altres coneguts. Comptes que integren pors i sentiments amb els quals és fàcils identificar-se, i per tant, poder comprendre i elaborar, com ara la separació, l’amor, l’odi, la rivalitat, la culpa, etc.
	Me llamo Goa – Míriam Tirado (10-11 anys) És la història de les dissorts d’una nena de 12 anys a la que el món li ve a sobre el dia que els seus pares se separen. De lectura còmica i fàcil, parla dels canvis bruscos i complexos que sovint s’enfronten els preadolescents: l’edat, els canvis corporals, hormonals, canvis amb el grup d’iguals i amb la família… i com es poden anar elaborant aquests canvis.
	El principito – Antonie de Saint Exupéry (per a totes les edats) Un clàssic que no ens podia faltar. N’hi ha adaptats segons l’edat. Una història que ens parla de l’essencial, l’amistat i l’amor.

Per a adolescents:

Sabem que aquí és molt més complex i els desitjos i gustos són un univers en si mateix, com passa amb els adults. El millor serà considerar els seus interessos i parlar amb l’adolescent sobre els seus gustos. Buscar llibres que abordin temes rellevants per al seu moment evolutiu, com l’amor, l’amistat, la identitat, la cerca de sentit… alguns gèneres inclouen el misteri, la ciència-ficció, la fantasia, o els relats de viatges. Recomanem que llegeixis ressenyes o preguntis al personal de la llibreria per a assegurar-te que és adequat per a la seva edat i recorda demanar sempre el tiquet regal 😉

Molta sort i Bon Sant Jordi!

La entrada COM FER QUE ALS NOSTRES FILLS ELS AGRADI LLEGIR? se publicó primero en CHMC.

La sèrie ens situa en el moment de la detenció d’un menor de 13 anys acusat d’haver acabat amb la vida d’una companya d’institut. L’objectiu de la sèrie no és revelar-nos les raons o els culpables d’aquest crim si no, més aviat, fer-nos reflexionar sobre com es relacionen els joves avui dia i l’impacte de les xarxes socials en la seva manera de vincular-se, així com el seu autoconcepte i en la imatge de si mateixos.

El sistema educatiu actual es veu completament desbordat i incapaç de controlar elements que van més enllà de les aules. Fins ara les dinàmiques dels adolescents podien ser palpables en les seves interaccions verbals, però, avui dia, aquestes son només la punta de l’iceberg de les dinàmiques que s’estableixen en xarxes socials on queda en evidència l’abisme generacional entre els adults i els adolescents.

No sols no sabem com fan servir els joves les xarxes socials, també desconeixem l’impacte que poden tenir en la construcció de la seva identitat. Actualment, pràcticament tots els joves estan exposats a elles, sentint-se exclosos del grup si no les tenen, el que ens porta a plantejar-nos que la vida virtual no és la que veiem a simple vista i que, a més, està totalment fora del nostre control. Estan exposats a ideologies que van configurant la seva manera de veure el món i vincular-se, que tenen un impacte més enllà de l’educació i els valors que se’ls puguin transmetre a casa.

Molt s’ha parlat de la subcultura “incel” en la que els homes culpen a les dones del seu fracàs sexual basant-se en la teoria 80/20; El 80% de les dones busquen al 20% dels homes pel valor sexual que aquests tenen, deixant a la resta en desavantatge. Les notícies dels últims anys proven que no es tracta ja d’una mera subcultura si no d’alguna cosa que és present constantment en xarxes socials, darrere d’emoticones comunes s’amaga un missatge d’odi i, conseqüentment, acaba derivant en assetjament a molts joves per part dels seus iguals.

La sèrie és un mirall directe al món de les xarxes socials i a l’impacte que tenen, el que ens porta a plantejar-nos si el model d’educació sexual i ètic actual, així com el control d’exposició a les xarxes, té la força suficient com per a atenuar els efectes dels molts altres missatges als quals els joves estan exposats.

Amanda Jacinto

Psicòloga – Psicoanalista

Membre de CHMC PSICOLOGIA

La entrada L’impacte de la sèrie “Adolescence” de Netflix – Per l’Amanda Jacinto se publicó primero en CHMC.